1.
imperatiu
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adj. (Parlant d'una ordre, etc.) formal categòric exprés absolut Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
2.
imperiós
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. (Dit d'una persona) despòtic autoritari imperatiu. Parlar en to imperatiu. Cp. altiu, soberg 2 (Dit d'una cosa) imperatiu. Un deure imperatiu. obligatori. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
3.
ineludible
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
imperatiu. Un deure imperatiu. imperiós, íd. inevitable. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
4.
categòric
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
absolut terminant rotund clar net precís imperatiu. Un deure imperatiu. imperiós explícit inapel·lable incondicional sense reserves Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
5.
autoritari
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
dogmàtic. Emprar un to dogmàtic. tirànic imperatiu. Parlar en to imperatiu. imperiós. Un caràcter imperiós. manadorCp. manaire ésser un gall Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
6.
obligació
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
en virtut de les obligacions del càrrec. comesa, allò que hom té al seu càrrec. funció. Complir les funcions del càrrec. incumbència, obligació que el càrrec imposa. imperatiu. L'imperatiu moral. compromís, obligació contreta per una promesa. missió. La seva missió és [...]
|
7.
donar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 dar(estan en desús les persones 1, 2, 3 i 6 del present d'indicatiu, de subjuntiu i d'imperatiu). Dem-los una oportunitat. cedir dotar, donar béns o una renda a una fundació. Dotà l'hospital amb dos milions anuals. transferir desprendre's deseixir-se dispensar. Dispensà les seves riqueses als [...]
1 dar (estan en desús les persones 1, 2, 3 i 6 del present d'indicatiu, de subjuntiu i d'imperatiu). Dem-los una oportunitat. cedir dotar, donar béns o una renda a una fundació. Dotà l'hospital amb dos milions anuals. transferir desprendre's deseixir-se dispensar. Dispensà les seves riqueses als pobres. distribuir (→) prodigar, donar amb prodigalitat. obrir la mà (fig.), donar amb liberalitat. posar a disposició (d'algú una cosa). regalar (→) apropiar. Apropià al seu fill la seva casa de camp (molt rarament usat en aquest sentit). possessionar conferir (títols, drets, privilegis, etc.) proveir de afartar (algú de cops, de bastonades, etc.) esquitxar (fam.), donar diners. Li van fer esquitxar cent euros. afluixar la bossa, donar diners. gratar-se la bossa, íd. deixar o llegar, donar testamentàriament. anticipar o avançar, donar diners amb anticipació a un cert moment. L'editor m'avançà mil euros. allargar la mà (fig.), donar caritat, donar generosament. Cp. lliurar 2 Posar una cosa a l'abast d'algú. presentar. Li va presentar la factura. allargar. Allarga'm el martell, si et plau. deixar, donar per algun temps una cosa. dotar procurar (a algú una cosa) proporcionar (una cosa a algú) reportar. És una acció que li reportarà una gran fama. portar. Allò li va portar un gran disgust. 3 Dit d'un edifici, porta, finestra, etc. treure porta (dit d'una casa). La casa de què et parlo treu porta al passatge de X. mirar. La casa d'un tal mira a la plaça. 4 Donar un remei, etc. administrar propinar 5 Donar un cop, empenta, etc. assestar pegar (→) ventar clavar endinyar entaferrar etzibar atzufar 6 Donar un impuls: → comunicar. 7 → considerar. 8 (donar-se pron.) lliurar-se, sexualment abandonar-se (a la beguda, a la desesperació) rebolcar-se en (el vici, el pecat, etc.) esllenegar-se, una roba, per dislocació dels fils a causa d'estirades, etc. M'han dit que aquesta roba no es donava, i després de dues rentades ja està tota esllenegada. 9 → rendir-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |